divendres, 10 d’agost de 2012

rescat

Quatre gotes sota la llengua que t'han de rescatar del malson. Només quatre gotes, diuen, i l'ànima es calma com si l'acaronés alguna mare, algun pare, algun déu. Quatre gotes, només, i torna l'oxigen, l'avi que aixeca la barca de goma que us empresonava sota l'aigua, la mare que es llença vestida a la piscina i desencalla el flotador entortolligat entre les cames i s'omplen de cop els pulmons infantils que estaven a punt de rebentar. Només quatre gotes que et rescaten avui com et rescaten quatre versos, escribir para descansar/(escribir que el sol, en invierno, es hermoso)/por no llorar tan dentro / tan a escondidas. Quatre gotes sota la llengua i que la vida es faci un poc més lleugera, que no pesi com pesen aquests matins d'estiu a la ciutat, amb el mòbil a prop i desitjant que no soni, que no truqui ningú, no news, good news, i un ja no puc més atrapat sota la llengua. Quatre gotes i un rescat a temps com el d'aquest vespre, que ella i jo no som Thelma i Louise i no ha vingut a buscar-me amb un descapotable vermell però en tenim prou amb aquest bar de tapes del seu barri i la cervesa freda i les braves picants i aquest saber que hi som, i que ens cuidem. Quatre gotes, només, sota la llengua, i aviat tu, i aviat el mar, i aviat el sol i la pell i la vida que em fugia aquest juliol com si fos sorra entre els dits. Aviat la vida, quatre gotes, el rescat.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

S.

No som Thelma i Louise. Som tu i jo, i no ens cal ser ningú altre.
No tenim un descapotable vermell. No cal, tampoc. Tenim un parell de cames, sanes, que ens permeten alçar-nos cada vegada que ensopeguem i que, passet a passet, ens duran on vulguem...
I, sobretot, ens tenim, ens cuidem, ens fem companyia en aquest camí, a voltes planer, a voltes ple de pedres, però sempre intens.

E.

Dr. Flasche ha dit...

On serà el camí a la farmàcia.. l'he perdut...

Andreu ha dit...

Es respira un aire diferent. M'equivoco? I que bé, a voltes, quan en tenim prou amb.
Una abraçada de novembre en ple agost!

la vida té vida pròpia ha dit...

no t'equivoques... l'aire canvia, la força es pot trobar en quatre gotes, en un somriure, en una abraçada de novembre en ple agost. Una altra per a tu!

Sofía ha dit...

Quatre gotetes del pot de vidre amb regust de rom que desinflen la bombolla d'aire que no deixa respirar. Si no fos pel "Rescue" (i per les paraules-bàlsam o els petits déus cotidians) quantes vegades s'hagués escapat la vida... Un petó!

la vida té vida pròpia ha dit...

ai, les paraules-bàlsam i els déus quotidians...!!! que bé que ho has dit! :-)