dimecres, 29 d’agost de 2012

no jugueu amb foc

Nens, no jugueu amb foc o us pixareu al llit. Però no aquella nit, no la nit del solstici, de les bruixes, dels salts a les fogueres i a les platges. No jugueu amb foc o prendreu mal. Aprens a encendre un petard i a apartar-te’n just a temps perquè no t’esclati a les mans, a fugir en el moment adequat, a no quedar-te més estona de la que convé abans no en surtis ferida. No jugueu amb foc o us cremareu els dits. Potser hi hauries d’haver jugat més i hauries après a anar-te’n a temps, a no romandre sense sentit en llocs que ja no són els teus. Jugueu amb foc i apreneu a fugir a temps, perquè no us quedin cicatrius que tornin a encetar-se els dies que el vent aixeca temporals de sorra a les platges de la ciutat.

3 comentaris:

Annette ha dit...

Hola!
fins fa poc no he vist el teu comentari al meu blog, i tant que pots fer servir la foto!
cap problema ;-)

Anna

la vida té vida pròpia ha dit...

Annette, moltes gràcies!

Una abraçada,

Sònia

calaix ha dit...

Tens raó, cal jugar, és així que anem aprenent... i no sé per què (o sí) m'has fet pensar en una escena de la pel·lícula "todos dicen I love you" de'n Woody Allen on el personatge que interpreta li aconsella a la seva filla que en l'amor sigui ella la que deixi... que fa mal igual... però potser no tant...