dissabte, 23 de juny de 2012

revetlla de mercat

(foto: Joan Marrugat. http://ves.cat/bfBQ)

El dia de la revetlla cau en dissabte i em llevo tard, encara amb l’últim ball a la plaça del Rei a les venes. Em dutxo amb aigua freda i vaig al mercat. “Cuando estoy en la cocina, cocino; cuando estoy con las gallinas, gallino”, deia santa Teresa, i avui faig el mateix, sóc al mercat en cos i ànima i no enlloc més, sóc en la dolçor de les prunes i els albercocs que em regalima entre riures per les comissures dels llavis, en l’olor de la ceba tendra dins del carro de la compra, en el gust fumat del formatge que aquest vespre acompanyarem amb un vi negre dels bons perquè avui és Sant Joan i ja fa molts dies que tenim ganes d’estiu. En aquesta parada del mercat la verdura fa olor de verdura i la fruita té gust de fruita. Esmorzo amb ella a la cafeteria de sempre i ens posem al dia i em torno a preguntar qui deu ser que m’envia els àngels. El peixater, la verdulera, la noia que ven ous i la de la perfumeria, l’home gran que em tria sempre les millors cebes, tots em desitgen una bona revetlla. I jo que encara no sé què faré aquesta nit m’adono que estic celebrant el solstici, plenament present en cada cosa que miro, toco, oloro, sento i veig aquest matí de mercat.

7 comentaris:

El porquet ha dit...

Una manera ben fantàstica de preparar la revetlla. I és que a la Plaça sempre s'hi pot respirar un ambient agradable, de companyonia, de mercat, de pagès.. en definitiva, del que és el nostre poble.

Sandra Nieto ha dit...

Com es "gallina"?

Anònim ha dit...

m'has fet recordar el que em va dir una dona important (per mi, clar)
jo em queixava de soledat i ella em va dir que cadascú amb qui m'anava a trobar aquell dia, si anava a comprar o això, la companyia eren eixes persones que m'anava trobant. no sé si m'explique.
però això, els lligams.

bona nit de sant joan,

Un besot.

coralet

Júlia ha dit...

Potser ja tens el premi aquest, Liebster, que corre per la xarxa, però me l'han enviat i em demanen de recomanar blogs, així que he triat el teu.

la vida té vida pròpia ha dit...

Júlia, moltes gràcies! M'alegro que t'agradi!
Una abraçada,

sònia

la vida té vida pròpia ha dit...

Sandra, es gallina estant amb presència allà on et trobis... Divendres, per exemple, ens vam "gallinar" a la plaça del Rei mentre m'ensenyaves a ballar la masurca... sí o no?? :-)

Coralet, aquesta dona és una dona sàvia... Si ens ho mirem bé, les persones que ens trobem cada dia ens poden fer evident que no estem soles. Una abraçada i conta'ns coses, que et llegim! Una abraçada!

Sandra Nieto ha dit...

Jajjaa sí, d'acord, així vam mazurquejar. Carpe diem o "fes el que fas".