diumenge, 13 de maig de 2012

una dona que es diu muntanya




- Que et dius Maria?
- No, em dic Muntanya i no he caigut mai.
-Que vius a Sant Andreu?
- No, ja no hi visc, estic fora de tots els paradisos. Els he deixat enrere per estimar més del compte...
Alessio Arena, "Una dona que es diu Muntanya"

potser és la por d'aquest 'més del compte' el que em té anul·lat el romanticisme no sabria dir-te des de quan, i no m'importa ser l'única persona de la ciutat que no ha vist Titanic i em sembla una bleda assolellada la protagonista de la pel·lícula que pretén dir el primer amor. Però dorms i et miro i tornaria a arraulir-me al teu costat com si no existís el mai. Com si no existís el sempre.


2 comentaris:

Anònim ha dit...

Com si no existís el res i el tot...

delesparaules

Dr. Flasche ha dit...

No us preocupeu del res i del tot, acertadament no forma part de la nostra natura...