diumenge, 6 de maig de 2012

un fill perdut al supermercat

"Un fill perdut al supermercat
és una porta oberta a una por atàvica 
(...)

A la fi et trobo,
ofès i plorós
(sé que amb tu, per sempre més,
tindré por) 
(...)"
Víctor Mañosa

Neix la por quan hi ha els infants. Una por distinta de totes les altres. Inassumible. Malsons que s'arrosseguen encara una bona part del dia. Uns bronquis obturats, un tel tenaç als pulmons. Als somnis, sempre, la impotència devastadora de no poder salvar-los.

La nebodeta ha fet sis anys aquesta setmana. Arracones els malsons al fons del fons del fons del fons. Que ella no te'ls sàpiga.

3 comentaris:

xus ha dit...

Hola:
Mira't això, Sònia:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/221230

Salut,

Xus //

la vida té vida pròpia ha dit...

Gràcies, Xus! Un regal!

Dr. Flasche ha dit...

Els poetes han de saber fingir moltes coses...és absolutament imprescindible per poder conviure amb la seva visió profunda i contemporània...