dimarts, 15 de maig de 2012

no somriuries així



Cinc dies abans d'un dels naufragis, aquesta cançó t'apuntava amb precisió al centre mateix del cos i te l'encertava. Ploraves a raig al primer acord, i fins que s'acabava, i encara una estona més. No entenies el curtcircuit, però havies començat a aprendre a no fer-te aquesta mena de preguntes. Després pensaries que eres una mica bruixa. Que en algun tel ocult senties abans d'hora el dolor insospitat, el vertigen, la sorpresa paralitzant, l'absència incongruent de les mateixes llàgrimes que els mesos següents et consumirien el cos sense que te n'adonessis.
És clar que vas pensar que no ho suportaries. Que tornaria sempre aquella cremor al pit, com una condemna. Que no te'n desempallegaries mai. Com el dia que, escampat el teu secret, els passadissos de l'escola s'ompliren de menyspreus i xiuxiuejos malèvols. També aquell dia vas pensar que no ho suportaries. I ja ho veus. Encara sort: és perquè vas esqueixar-te aquell dia, i tots els altres, que avui pots somriure així.

5 comentaris:

calaix ha dit...

per molts somriures! :-)

Segona volta ha dit...

és de veres... a voltes, em pregunte perquè, malgrat el passat, ric tant...
coralet

marina ha dit...

crec que de vegades ens arriben les cançons en el moment idoini de la nostra vida. (o sense saber-ho les cerquem)

durant una esqueixada de fa uns anys, em podia passar tot el dia escoltant el disc sencer un cop i un altre...i un altre..

M'agrada llegir-te...!
és com fluir per un riu "D.O. Sònia" :-D


abraçada!

Amant de les ombres que es dibuixen a les parets quan es fa fosc ha dit...

Hoy sabe que su vida nunca más será un fracaso!!!!!!!!
Caldrà lluitar, però, dia a dia perquè mai més no es torni a repetir en cap altra circumstància. Per sort, la maleïda existència mai no ens esberla l'essència, encara que durant molts i molts anys pugui restar adormida esperant tornar a viure. Gràcies!

la vida té vida pròpia ha dit...

Riem tant i somriem tant perquè pensar que la vida pot ser un fracàs és una bajanada. La vida només pot ser una experiència. I viure-la com a tal, una elecció. Gràcies a totes!