dijous, 31 de maig de 2012

cicles



Deixar els fantasmes tancats en un pis, amb pany i clau. Tornar a ser capaç de dinar a casa els pares. Recuperar la pau, la calma. Reprendre la vida en el mateix instant on vas deixar-la. Prendre unes gotes que diuen que t'ajudaran a no serrar les dents mentre dorms. Una cicatriu bessona en un cos que no és el teu. Un concert del teu cantautor-amor-platònic sabent que l'altre també hi era, en algun seient de l'auditori (hi eres?, on eres?),
Daniela está llena de puertas i aquella havia quedat un poc entreoberta i de tant en tant hi passava corrent d'aire. Un missatge del germà al contestador, amor meu, només s'estima així quan et coneixes d'abans d'haver nascut. La neboda abraçada a les teves cames. Un comiat a l'aeroport, cuida les plantes, recorden la vida, i una xapata amb formatge de cabra al Quimet d'Horta. Sucs de poemes xarrupant mate el dia de Sant Jordi, i una bruixa bona que endevinava presents. I els fantasmes tancats a dins d'un pis, amb pany i clau, i esperar tot un cicle de set anys per tornar a mirar enrere i no convertir-te en estàtua de sal.