dijous, 19 d’abril de 2012

Lliurament dels Premis 25 d'Abril de Benissa


Avui s'entreguen els Premis 25 d'Abril de Benissa. No hi he pogut assistir, però hi sóc una miqueta, amb la il·lusió i l'agraïment pel premi que ha rebut el meu llibre, Creixen malgrat tot les tulipes. Comparteixo aquí un fragment del text  que hi he enviat per ser-hi un poc més present.

"Per a mi és molt important que Creixen malgrat tot les tulipes hagi rebut aquest reconeixement. En primer lloc, perquè quan el vaig enviar era molt conscient que és una obra difícil de classificar, a mig camí entre unes memòries i un dietari, i en una lectura ràpida podria semblar més un reguitzell de prosa poètica que no pas una obra que pretén narrar un trosset de vida; en segon lloc, perquè és una obra molt personal, una d’aquelles que necessites escriure per tancar etapes, per resignificar, a través de la literatura, l’experiència vital.

Fa només uns cinc o sis anys, vaig trobar a casa els pares un vell rodet de fotografies, ja revelat. Les fotos, però, no eren enlloc. A contrallum, les imatges m’eren desconegudes, així que vaig dur el rodet a la botiga perquè en fessin una còpia. Recordo l’impacte del moment que vaig tenir les fotos, en blanc i negre, a les mans. Eren del primer viatge en vaixell que vaig fer a Xile, en companyia del meu germà gran, el meu germà bessó i els meus avis materns. Teníem deu mesos, i en feia quatre que la mare havia hagut de tornar a Xile, des de Barcelona, per no perdre la feina. En moltes de les fotografies, el bessó i jo caminàvem a quatre grapes per la coberta del vaixell. Aquelles fotografies em van revelar una part de la meva biografia que desconeixia totalment, i vaig començar a escriure la història d’un viatge als orígens que pretenia ser també un viatge als finals (el final de la vida, de les històries, dels llocs, dels amors).

Les tulipes que un dia sembla que no creixeran mai i que en canvi l’endemà apareixen esplendoroses un matí fred de març són un símbol de com la mort, quan s’integra dins la vida, hi ocupa un lloc que no ens obliga a negar-la, a témer-la o a maleir-la. Aquest és el tema central del llibre: com assumir la mort i arribar a fer-li un espai a dins de la vida, a dins del cos, a dins de la ment i de l’ànima. Em sento molt feliç perquè aquesta obra sense gaires pretensions ha aconseguit arribar a algú, i reitero el meu agraïment al jurat i al Centre Cultural de Benissa, que han volgut premiar-la. Una abraçada a tothom."

15 comentaris:

calaix ha dit...

doncs... felicitats pel premi! i... que no faltin les tulipes ;-)

Anònim ha dit...

Moltes gràcies, @calaix! Tinc ganes que surti el llibre :-)

Gràcies també per llegir-me!



Sònia

Víctor Mañosa ha dit...

Felicitats Sònia, moltes felicitats. Aquest text d'agraïment és intens i emocionant. No coneixia la temàtica del llibre, però ara que que la sé, i que en ella ressona un dels meus poemes preferits: aquell que tens a la plaquette de PdV sobre el desarrelament, tinc moltes ganes de llegir-te.

Un gran text d'agraïment. Felicitats... felicitats.

Martina ha dit...

Moltes felicitats. Benissa trau de l'anonimat a bons escriptors. Conec a Anna Rubio i Fandós, companya del taller d'escriptura de Luis Sánchez a Valencia, guanyadora del Vila de Benissa farà quatre o cinc anys, i l'any passat o l'altre Francesc Belda, del meu poble.

Tinc els dos llibres. M'agradaria saber com puc aconseguir el teu?
Felicitats i a seguir endavant.

Eva ha dit...

Bon dia, bonica,

Et reitero les meves felicitacions. Ja ho celebrarem...

Petonets,

Eva

Anònim ha dit...

Llegint-te ens encoratges més a seguir llegint i descobrir un trosset de (la teva) vida i de les teves memòries.
Felicitats D9, Petons,

Sergi

Anònim ha dit...

Enhorabona Sònia! Tenc moltes ganes de llegir el llibre. M'encanta el teu blog, i el teu primer llibre...així és que estic impacient per poder llegir aquest (i tots els que esper que venguin). Besades. ma

la vida té vida pròpia ha dit...

Víctor, moltes gràcies! El llibre comença amb el viatge, i continua per camins diversos, com un calidoscopi. Espero que t'agradi.

Martina, el llibre no sé quan sortirà, però el publica Viena Edicions. Ja avisaré! Gràcies per llegir-me al blog!

Eva, amb tantes celebracions pendents, al final n'haurem de fer una de grossa! :-) Molts petons!!!

ma, encantada que t'agradi el blog i Non si male nunc. Una abraçada molt forta!

la vida té vida pròpia ha dit...

Sergi, tot el que escric surt de mi, però no tot el que explico m'ha passat... La vida és matèria a partir de la qual faig literatura. Espero que t'agradi el llibre! Gràcies i una abraçada!

GLÒRIA ha dit...

L'enhorabona Sònia!
No deixis de fer-nos saber quan sortirà el llibre.
Un petó!

Anònim ha dit...

Gràcies, Glòria! Alguns textos van néixer al taller que vam compartir amb la Nora :-)

Un petó!

sònia

David Madueño Sentís ha dit...

Sònia, enhorabona! Tindrà publicació? Llegint el text d'agraïment m'han agafat ganes de saber-ne més, de començar a llegir-lo, de submergir-m'hi. Per cent, quin punt de partida més interessant, malgrat el dolor que (pel que s'intueix en les teves paraules) sembla que desvetlla, i com la vida supera la majoria de cops la ficció.
Una abraçada,
David

la vida té vida pròpia ha dit...

Gràcies, David! Sí, la publica Viena Edicions, però encara no sé quan està previst que surti. Ja us avisaré. Una abraçada i fins aviat!

Sònia

Anònim ha dit...

les tulipes creixen, i es publiquen ;)

amb ganes de llegir-la,

un beset

la vida té vida pròpia ha dit...

que bé, anònim! :-) que t'agradi, si la llegeixes! petons!