dimarts, 21 de febrer de 2012

Sí com lo taur (#PrimaveraValenciana)

No trobes la banda sonora d'aquests dies. De fons, el nou dels Amics, encara per explorar, encara en el moment inicial de sentir-los sense escoltar-los, perquè vagi entrant a poc a poc fins que un dia et quedi alguna neurona enganxada a un vers, a una tornada, a un ritme que et toqui alguna corda oculta i les cançons comencin a prendre una forma distinta, i ja no puguis deixar d'escoltar-les. A estones Feliu, és clar, ara ja sí, la música i la lletra van quedar interrompudes un vespre dolorós de novembre i només el febrer ha estat capaç de recuperar-les. Feliu i València, has estat tants dies sense voler mirar les imatges, esquivant les notícies perquè els titulars feien caure l'ànima als peus, però ara ja no, s'anuncien primaveres de resistència i de lluita i ja no vols quedar-ne al marge encara que faci ràbia, encara que faci por, encara que es despertin fantasmes antics de violència policial impune, que la policia no és ara que reprimeix, no és ara que rebenta caps, fa gairebé quinze anys que un dia vas dir prou i no vull saber-ne res però avui t'és impossible. Potser és que ara ja no estem tan sols. Potser és que avui ja no els és tan fàcil amagar la repressió i les tortures. O que tu ets més valenta. O més temerària, vés a saber. No trobes la banda sonora d'aquests dies i potser és que necessites el silenci unes setmanes, abans de tornar del desert amb la força renovada.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Que absolutament preciós...MOLTA FORÇA per aquesta PRIMAVERA, des d'aquí teniu tot el nostre suport!

delesparaules

Joan fer ha dit...

Jo he estat també durant aquesta setmana amb la música de fons dels Amics de les Arts. La companyia era bona, però no feien que perdés de vista al que estava passant a València i que em podruïs molta, molta tristesa... I és cert, potser el silenci és la millor banda sonora per tot el que està passant...