dimecres, 15 de febrer de 2012

Rosa



("Rosa", Non si male nunc)

M'han fet un regal preciós. Ja no sé dir el poema sense que em ressoni a dins el piano de la Clara Peya i la veu de l'Alessio Arena. Em falten fèisbucs, tuiters, e-mails i telèfons per escampar la gratitud. Des d'aquí, una (altra) abraçada immensa a tots dos.

2 comentaris:

Joan fer ha dit...

Preciós! M'han encantat piano i veu. És que hi ha regals que no tenen preu... Una abraçada!

GLÒRIA ha dit...

És molt bonic però he dit el poema en veu alta -com cal fer-ho- i m'agrada més. No ho jutgis pretenciós per part meva.
Un petò, Sònia!