dijous, 26 de gener de 2012

nivell Bàsic

Mestre M., que és mestre i també Mestre (tot i que no exerceix, és a dir, no creu que ho sigui, i per tant, ho és), ens diu sempre que a la vida hi hem vingut a aprendre, i que segurament la majoria de nosaltres (ell s'hi inclou) estem encara com els alumnes de català que ens arriben al primer nivell del nivell Bàsic (el B1) i que tenen per endavant, encara, el B2, el B3, l'Elemental (E1, E2, E3), l'Intermedi (I1, I2, I3), el Suficiència (S1, S2, S3) i el Superior (megacurs que algunes de les que em llegiu heu patit uns quants dissabtes al matí de la vostra/nostra vida... :-)). Som al Bàsic 1, diu, i quan ens pensem que hem avançat, patapam, tornem a caure de quatre grapes en el mateix lloc, el mateix error, la mateixa ferida. I apa, tornem-hi, com deia la Queta, "i si t'equivoques, torna a començar". Eternament al B1.
Cal dir abans de res que discrepo del Mestre quan diu que ell encara és al Bàsic 1. Però no m'hi discutiré perquè no cal, si un no vol dos no es barallen i estic segura que ell preferiria parlar de temes més interessants, com la cuina vegetariana o les multes de trànsit injustes. Ell no, que ja no és al B1, ni de bon tros, però sé que no peco de superba si dic que jo tampoc. Perquè la falsa modèstia també abaixa punts. Jo he arribat al B2 (el Mestre, com a mínim a l'S3, però no li ho direm pas). Des que vaig rebre el regal immens d'acompanyar l'àvia en el moment de morir, que vaig fer un salt i que ja no he de tornar a aprendre algunes coses (ni a desaprendre'n unes quantes més). Que hi ha petiteses que ja no em roben la llum. Que el poder que els altres tenen de fer-me mal és el que jo els atorgo. I que si estimem hem de voler cuidar, acaronar l'ànima de l'altra persona com si fos la nostra.
I el B2 és molt difícil, no us penseu, i potser m'hi estaré tota la vida abans d'aprendre tot el que he d'aprendre, i també té bucles d'aquells de tomba i gira i ja hi tornem a ser, però estic tranquil·la perquè, encara que de tant en tant m'oblidi de repassar continguts bàsics del nivell anterior, sempre hi ha un recurs mnemotècnic que me'ls recorda i me'ls va apuntant a cau d'orella just quan em desesperava perquè m'havia quedat en blanc. I sempre hi ha aquella amiga, i aquella altra, i totes les altres, que et deixen goma d'esborrar perquè el full d'examen quedi net de qualsevol ombra i puguis reescriure-hi amb el traç ben ferm el nou aprenentatge, i tornis a somriure. I mentrestant el Mestre, com que és un Mestre de debò, en comptes de quedar-se als llimbs dels escollits esperant que l'anem a veure com qui visita un oracle, ens ve a veure ell a la nostra aula i ens acompanya, i continua regalant-nos saviesa sempre que ens cal.


3 comentaris:

Dr. Flasche ha dit...

He après un camí nou fins a casa teva...també preparo una nova llar on trobar-me. De moment et deixo una abraçada i un afegit...és mestre qui sempre està en moviment i al mateix temps, al repòs al centre...

la vida té vida pròpia ha dit...

Dr., tots els camins porten a Roma, ja se sap! :-) Genial l'afegitó: em recorda l'herba menuda, que s'estén pertot sense deixar de tenir les arrels ben clavades a la terra...
Que la nova llar sigui molt càlida!

Eva ha dit...

Ets marimoníssima, que diria la Xiri (bé, de fet ho diu sempre que parla de tu)!
I no penso pas que siguem al B2, com dius. Com a mínim som a l'Intermedi! Ens queda molt per aprendre, afortunadament, però també tenim la motxilla plena d'eines. Som ànimes velles, d'arrels fondes i tronc alt, però amb les fulles verdes.