dimarts, 29 de novembre de 2011

sobre mullat

"És hivern, avui, als carrerons de l'ànima. I la tristesa no té peus menuts, ni va descalça: duu sabatots de plom que s'enfonsen al fang i t'empresonen (...)" Avui escriuria el mateix, i hi afegiria, potser, plou sobre mullat, novembres turbulents, descontrol planetari, quadratura dels cercles. ¿On s'amaguen els somriures plens de llum els mesos de tardor? I tanmateix, mentre va caient la pluja, non si male nunc a les butxaques de l'abric, a les bronquitis i a les tristeses, non si male nunc et olim sic erit, no perquè avui sofreixis ha de ser etern el teu dolor, i l'eternitat és un llenç blau més enllà del desert, aigua salada damunt de la pell nua, ganes de riure i de saltar fogueres les nits de Sant Joan. I mentre plou, abraçades d'aquelles que són com mel per a l'ànima, nits de festa major que fan espassar el fred, danses a la cintura i tota l'alegria del món bategant-te al melic només per uns instants, només per recordar-te que no l'has perdut del tot, que pot tornar a expandir-se el dia més impensat. I ser-hi, mentre plou, i preparar una amanida gran com una abraçada per a un dinar inoblidable amb tota la família, que no cal esperar a Nadal per dir que ens estimem fins al moll de l'os i que quan se'n vagin les llàgrimes celebrarem aniversaris de vida, no de dolor.

1 comentari:

Dr. Flasche ha dit...

non si male nunc et olim sic erit