dijous, 3 de novembre de 2011

Ísola

SÍNTOMAS II

Me latía la vida
a la altura del vértigo
en ese lugar
donde toda calma
es mentira

Nora Almada, Ísola

Em calia començar a llegir aquest llibre fora de l'illa. L'isolament que desarrela me'l sento lluny de la terra i de l'aigua.

Encara no en puc parlar. Del llibre, vull dir. He iniciat el seu viatge en silenci, i encara hi sóc. En el silenci en què et deixen només les paraules que toquen l'ànima i la deixen en suspens, com un petit miracle.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Doncs benvolgut sigui el silenci...

delesparaules

GLÒRIA ha dit...

Poques paraules les teves, Sònia però ben certes. El llibre demana més d'una lectura i en això estic posada.
Un petó!