Ho deia el llibre de Montserrat Roig que vaig començar a llegir el dia que ella va morir, un diumenge dels meus llunyíssims disset anys, digues que em somies, deia també la cançó, i et prometo que et creuré. Perquè mentre m'ho diguis s'obrirà el món i viuré en les paraules com es viu en la vida, creient-la amb la fe dels conversos, la dels qui han vist passar la mort a prop i s'arrapen als instants com si fossin els últims que els han de veure somriure, plorar, fer l'amor, resseguir amb el dit els camins secrets d'un nom escrit en els vidres entelats. Perquè mentre m'ho diguis no hi haurà res més que la veritat que surt en relleu dels mots i s'enfila per la pell fins a la línia assedegada dels llavis. Digues que m'estimes encara que sigui mentida, que mentre t'escolti els mots no sentiré el silenci orfe de demà, el silenci aspre de l'absència.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Escrits
12 comentaris:
Un apunt preciós Rosa! cercaré el llibre, m'ha encantat.
una abraçada.
I ara que totes sabem la teva edat... què? :)
És un títol que té màgia, el d'aquest llibre, que recordo de tant en tant.
Una bombolla.
Que intens...
delesparaules
La frase, per qui no ho sàpiga, prové de la pel·lícula Johny Guitar i la deia Joan Crawford. Els diàlegs d'aquesta pel·lícula van ser una troballa i així ho demostra el llibre de Montserrat Roig.
Un petó, Sònia!
@Sandra, gràcies, però no em dic Rosa... :-) Un petó!
@Sparkling: doncs res, a felicitar-me quan faci els 38! :-)
@delesparaules: gràcies, una abraçada forta, ens seguim llegint
@GLÒRIA: gràcies per l'apunt, sabia que era d'una peli però no sabia de quina. Una abraçada molt gran! Per cert, continuo amb Ísola, em va agradar el teu apunt al blog.
Digues que m'estimes, encara que sigui mentida... Preciosa frase. Més bonic encara, però, és que sigui veritat. I que, a més, sàpiguen estimar-te com mereixes!
Un plaer seguir-te, com sempre.
Eva
Gràcies, Eva! És doblement bonic, és cert, quan és veritat... :-)
quin homenatge més i més bonic :-)
...i mentint li deia tota la veritat...
...i ella se la creia... almenys mentre li ho deia
Molts escrits versen sobre la seva darrera obra, segur que la més madura, la que ens fa pensar cap on podia haver continuat la seva creació.
Gràcies per afegir-te a l'homenatge conjunt!
Víctor, gràcies a tu per la feina de recopilació i per animar-nos a participar en l'homenatge.
Una abraçada!
Publica un comentari