diumenge, 13 de novembre de 2011

tria la teva aventura


De petita t'inquietaven aquelles novel·les en què havies d'escollir el teu destí. "Tria la teva aventura", es deien, i cada capítol era una situació davant de la qual calia prendre una decisió: si esculls escapar-te en línia recta amb el teu zepelí aquàtic, vés a la pàgina 235, si esculls girar cua sota els coralls, vés a la pàgina 140. T'hi atrevies, i a la pàgina 235 s'acabava el joc, meeeecccccccc, opció incorrecta!, el monstre s'ha apoderat del teu zepelí i l'ha devorat abans que poguessis fer un ai. I anaves a la pàgina 140 amb un nus a l'estómac i comprovaves que allà encara hauries tingut opcions, si haguessis girat cua sota els coralls amb el zepelí el monstre no t'hauria vist i l'aventura hauria continuat per altres dreceres, altres camins que ja no tenies opció d'escollir. I tancaves el llibre perquè havies perdut i no volies enganyar-te, de què servia fer trampes si eres tu l'única testimoni d'aquella aventura. Vas acabar avorrint aquelles narracions que et deixaven amb la sensació que sempre eren millors les vides que no escollies.
Ara t'adones que no eren millors, encara que acabessis devorada per un monstre. Eren unes altres, simplement. I que no hi ha camins equivocats. Que la vida, que té vida pròpia, acaba picant-te l'ullet i oferint-te sempre algun número de pàgina per on continuar l'aventura.

1 comentari:

Andreu ha dit...

Aquest sempre encoratja i espanta. Segur segur que vaig fer-ho be quan? I no hi hauria cap altra manera de? M'agrada la idea. I aquest zepelí, quina meravella.

"Puc estimar-te i no tenir-te/deixo ben obertes/les finestres de l'amor." Eduard Canimas, Sagrat Cor

Gràcies, Sònia, per les paraules i pel que hi ha a dins.