dijous, 6 d’octubre de 2011

traduccions

Un dels meus poemes inèdits traduïts al Seminari de traducció poètica de Marsella per Nathalie Bittoun Debruyne amb la col·laboració dels poetes francesos David Lespiau, Oscarine Bosquet i Jean-Luc Sarré:

FORATS

M'he buscat el tel de l'ànima

i l'he trobat cosit de forats.
Cada forat, una absència.


Mare,
podràs avui venir a buscar-me?

TROUS

J'ai cherché l'étoffe de mon âme
et je l'ai trouvé complètement troué.
Chaque trou, une absence.


Maman,
tu pourras venir me chercher aujourd'hui?

5 comentaris:

Segona volta ha dit...

senzill i bonic, perfecte, no?

GLÒRIA ha dit...

Molt bell. Els teus estudiosos hauran de comptar quantes vegades utilkitzes els verbs "cosir" i "descosir". Suposo que te n'havies adonat.
Un petó.

la vida té vida pròpia ha dit...

Gràcies, Segona volta! Perfecte no ho sé, però sí que diu el que volia que digués. I la traducció m'encanta!

Glòria, tens raó, fins i tot aquí, que el sentit havia de ser "atapeït", hi poso el verb cosir... :-) I això que jo no en tinc ni idea, d'agafar fil i agulla! :-)

sparkling ha dit...

Preciòs! Podria ser que el "i" del text original no hagués de ser...? :S

Petons i bombolles.

la vida té vida pròpia ha dit...

i tant, sparkling!!! quina badada!!! esmenat, gràcies!!!