diumenge, 16 d’octubre de 2011

passe el que passe



Aquesta no és del disc nou. Però va ser la primera que ahir, al concert de l'Auditori, em va posar un nus al coll. Un altre vespre per al record, gran Feliu i grans els músics que l'acompanyen. I al matí, com un bàlsam, les cançons que et recorden el camí de retorn a tu mateixa.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Aquesta cançó està en el 'top 1'0 de la banda sonora de la meva vida...(encara sóc molt jove, però crec que hi romandrà sempre...!)

delesparaules

Anònim ha dit...

Aquesta cançó està en el 'top 10' de la banda sonora de la meva vida...(encara sóc molt jove, però crec que hi romandrà sempre...!)

delesparaules

Sofía ha dit...

com un bàlsam és aquesta veu que et recorda respirar...

Coralet ha dit...

no la coneixia... gràcies :)