dijous, 27 d’octubre de 2011

nice day for ducks

Plou. "Nice day for ducks", diu el meu germà, deu ser que als ànecs els agrada la pluja i és important saber que a algú li agrada la pluja quan tu només tens ganes que s'acabi perquè a ciutat no fa olor de terra humida sinó d'asfalt recremat i de petroli i no és tan fàcil com anar-te repetint que si cau, la deixarem caure, què més voldries. No t'agrada la pluja a ciutat però quan es prepara i vénen els núvols com exèrcits grisos per la línia del trosset de mar que es veu des de la terrassa de la feina i el cel encara té el color rogenc que anuncia aigua o vent t'agafa una fascinació estranya, la del perill que s'anuncia amb una bellesa impertinent i irònica, ves que vinc, si no volies caldo te'n donaré tres tasses, però abans meravella't amb la primera llum del matí rugint damunt del mar, aviat tot serà gris i hi haurà trons que faran por i a veure si llavors ets capaç de recordar-la, de recordar la llum i els núvols envermellits i la mar que sagna. Nice day for ducks. Demà aterraràs a la ciutat a qui volen segrestar el nom i allà ja no et farà mandra la pluja, l'aire farà olor de terra humida i pujaràs en un cotxe de línia que et durà a l'altre extrem de l'illa mentre l'aigua repica contra els vidres i tu recites com un mantra els noms d'aquest paisatge perquè tornin a fondre's la llengua i la terra i res ni ningú no pugui arrabassar-les. Nice day for ducks. Doneu-me tres tasses de pluja a l'illa que estim i les convertiré en bellesa abans que l'asfalt no acabi devastant-la.

4 comentaris:

evita ha dit...

Doncs jo avui he gaudit moltíssim de la tempesta: el cel sagnant, la pluja forta, el dia gris rere la finestra mentre cantàvem marrameu menja castanyes quan féiem panellets. He sentit el canvi d´estació, per fi, aquest any em van mancar les pluges clausuradores del setembre.

Una abraçada.

Dr. Flasche ha dit...

espero que mai, mai em faci mandra la pluja...

Sofía ha dit...

Et llegeixo i tornen els núvols, el cel roig magrana que fa por mentre fascina, i la mandra de la pluja massa gris a la ciutat... Fas que plogui amb les paraules.

Tingui vostè, tres tasses de pluja i un somriure de mar.

la vida té vida pròpia ha dit...

M'agrada la pluja quan me la puc mirar de dins de casa... fins i tot a la ciutat! :-)