dilluns, 3 d’octubre de 2011

Nim

Mentre tu naixies, a l'illa de Frioul el sol enlluernava les roques de les cales i el color de l'aigua se m'enduia al que ja és ara el teu paisatge, cala'n Brut a la tardor sense turistes, Pregonda a l'hivern, Trebalúger i es Talaier al pic del migdia. La teva mare diu que has nascut amb els ulls d'un blau estrany, un poc grisosos, i pens que potser han begut la llum del migdia exultant d'octubre que t'ha vist néixer. El dia que ens vegem per primer cop, ens reconeixerem en el Mediterrani dels ulls, tu a Menorca, jo a Marsella, el mar com a testimoni de totes les naixences.

4 comentaris:

òscar ha dit...

El mar és un dels millors testimonis que es poden escollir.

Aster ha dit...

Sònia,
com sempre un text sublim.
El llibre espero que surti com a molt tard a mitjans de novembre... Ja ho publicaré quan el tingui a les mans!
Una forta abraçada,
e.

Anita ha dit...

Gràcies bonica!!

sparkling ha dit...

Menorca... mmm... :)