dijous, 22 de setembre de 2011

quan sigui l'hora

"Cuando llegue la hora en que debas enseñarles, nada podrá impedir que suceda; cuando no es la hora, nada puede hacer que suceda" J.S. Gaviota

M'arriben com un bàlsam les paraules que em fan entendre amb el cor i no amb el cap el saber sense saber, el dir sense dir, el trobar sense buscar. Tancar les parpelles cansades i deixar que les coses passin. Res no podrà impedir que passin, quan sigui l'hora. Aturaré els rellotges que només saben marcar minuts de desfici. A la paret, el sol farà camí fins que l'ombra dirà el moment exacte. Llavors, i només llavors, sabrem veure el camí que oculten ara les branques de milers d'arbres espessos, i serà l'hora de donar, d'expandir-se, d'escampar la saviesa encara per descobrir, encara per re-conèixer. Arriben les paraules justes, aquesta nit, com un bany de sol damunt la pell cansada, com un recer amorós, com una càlida promesa d'infinit.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Preciós, com sempre. M'encanta també aquest rellotge. On és? Gràcies per la poesia i la calma.

la vida té vida pròpia ha dit...

Vaig trobar aquest rellotge en un poblet de la Provença. Em va encantar la inscripció: "Accepte les saisons de ton coeur", accepta les estacions del teu cor. Unes altres paraules que també arribaven en el moment just, a l'hora justa.
Gràcies per llegir-me.