dissabte, 3 de setembre de 2011

esperant que plogui
















Vinga, va, que cada cop t'assembles més a un setembre com els d'abans, l'aire fa estona que és fresc i aquests núvols prometen tempesta. O és que et fa pena acomiadar l'estiu? Si no ha estat estiu ni res! Un pseudoestiu, enguany. Que em guardo per l'any que ve les ganes rabioses de posar-me morena només d'anar amb bicicleta pels camins de paret seca i de fugir de la calor a recer de qualsevol ombra. Plou, plou d'una vegada, que els bronquis ja tornen a deixar-me passar l'aire i potser, qui ho sap, demà encara podré anar a recitar versos que parlin del mar. Plou, plou, que comencen a pesar-me els núvols al cap i avui no és un dia per deixar-se guanyar per les boires.

3 comentaris:

esperança ha dit...

A València, setembre ja va ser setembre ahir fosquet, i ho és avui. Aquest migdia ha fet un bonic xàfec. I pel que m'han contat els pares, a Menorca també ha plogut.

la vida té vida pròpia ha dit...

Aquí al barri de moment no s'anima... fins i tot veig clarianes! Es fa estrany, un setembre sense tempestes. I un juliol amb llamps i trons i arbres caiguts! :-) A l'octubre, quan vagi a Menorca, m'agradarà veure quin temps hi fa...

Manel ha dit...

Em vaig quedar amb les ganes de que la pluja donés la benvinguda a Setembre. Encara l'espero. Ja no pot trigar.