dimarts, 13 de setembre de 2011

en quin raconet de món

Insòlit matí de semàfors en vermell i lluna plena de setembre penjada encara al cel blanquinós que inaugura el dia. De nits somio que fujo amb cotxe de diluvis que són càstigs que no mereixo. S'acaba l'estiu, o el que fos que se'n feia dir, i ja visualitzo caps de setmana amb tu a la muntanya i diumenges de sofà i manta al menjador de casa. Que no se'm morin les plantes quan vingui el fred. Que puguis estudiar el que vols. Que no em posin trista els dies curts de la tardor. Anirem a trobar els daurats i els vermells dels arbres del Ripollès, la platja de Vilanova, l'estany de Montcortès, la casa dels pares amb plors nous de criatures als afores de Ciutadella. En acabat, potser ja haurem decidit en quin raconet de món volem viure.

4 comentaris:

Aloma ha dit...

M'enamoren els teus escrits, gràcies

òscar ha dit...

No comento; aplaudeixo.

Baraula ha dit...

M'has fet tenir ganes d'hivern... i ja fris que arribin els horabaixes de diumenge de sofà, peli i mantetes!

la vida té vida pròpia ha dit...

Gràcies! :-)