dimecres, 24 d’agost de 2011

el que hi ha

Hi ha un moment per espantar-se i un moment per a la calma. Un moment per tenir pànic de la sang que surt a borbolls i un moment per entretenir-se en converses plàcides. Deixar que passi el núvol. Respirar. No arrossegar malsons. Viure el que hi ha, el que sigui, a cada moment.


5 comentaris:

sparkling ha dit...

El moment de la sang és el que més m'ha impressionat. Ho confesso... :)

la vida té vida pròpia ha dit...

És que la sang impressiona...!

Segona volta ha dit...

això volia dir jo...

Tinc un amic que quan em queixe de la tristesa, la que sent, o del desfici intern, o de l'angoixa, etc... no em diu que canvie, que senta una altra cosa. Diu "viu el que hages de viure, si és aquesta por, aquests sentiments ara, en aquesta època, viu-les, i ja passaran". En fi, açò em serveix més que pensar que l'"hauria" de sentir.

un abraç!!

Anònim ha dit...

Viure el moment sense limit, sense pors, arrossegarà els malsons al més enllà.

Ara respira. Mentre...

...cadascun dels teus batecs obra un raig nou del sol amagat darrera ells...

I sense adonar-te, mentre que les paraules d'aquesta conversa
es mouen entre nosaltres, les ferides cicatritzan i la vida feta liquid amb la calma torna al seu camí i l'altre, la del espant, es un dolç record de que som vius...

...que la por a la sang no ens impedeixi viure...'t

la vida té vida pròpia ha dit...

@Segona volta: El teu amic és savi. Em recorda un llibre que vaig llegir fa temps, "Vés als llocs que t'espanten"...

@Anònim: gràcies per les paraules, m'han fet molt de bé...