dilluns, 25 de juliol de 2011

la cançó més bonica del món



Es veu que ara, als tanatoris, si vols portar de casa el CD amb la cançó que tant li agradava a la persona que acabes de perdre per posar-lo durant la cerimònia, has de pagar 48 euros més IVA per a l'SGAE. Se't queda cara de ximple mentre escoltes l'amable funcionària que t'ho explica amb molt de tacte. Es deu haver trobat de tot quan dóna aquesta informació als familiars dels difunts, però nosaltres no pensem matar la missatgera, així que ens la mirem uns instants com si no ho entenguéssim encara que ho hàgim entès i li preguntem, amb tota la candidesa del món, si la cançó podem cantar-la nosaltres o si tampoc no està permès. Ella somriu, es veu que fins aquí l'SGAE no ha arribat, però ja hi arribarà, ja. La tradició ancestral de cantar en comunitat en un ritu de pas (naixements, casoris, defuncions) ja ha començat a cedir el lloc al silenci imposat si et negues a pagar el peatge. Qualsevol dia ens trobarem un cobrador del frac de la famosa societat general a la cambra de bany demanant-nos 35 euros per cada fragment de cançó de vés a saber qui que se'ns haurà escapat mentre ens dutxàvem. En les caceres de bruixes, sempre hi ha veïns disposats a delatar-te.

Als cantautors els acabaran fugint les ganes d'intentar escriure la cançó més bonica del món. Total, vindrà un dia, al pas que anem, que només els rics podran cantar-les.


3 comentaris:

Anònim ha dit...

Qualsevol dia trobaran un sistema per furgar en el nostre cervell i provaran de censurar-nos els pensaments i fer-nos pagar per les idees que ja estiguin patentades.

Són tan pocavergonyes que fins i tot proven de fer negoci del dolor humà.

Eva

GLÒRIA ha dit...

Molt encertat el teu comentari, Sònia. Quant el que diu Eva, ja el saben el sistema de furgar el nostre cervell. Jo l'he viscut. Les seves actituts et creen por. primer por de dir res, després, la més important, por de pensar res.
Un petó!

Ada ha dit...

Els dos últims escrits m'han arribat ben endins...ànims i una abraçada ben gran!