dimarts, 14 de juny de 2011

policia

A mi, sabeu, sempre m'han fet por les forces de seguretat dels estats (reconeguts o no, imperialistes o minoritzats), en totes les seves formes: policia nacional, municipal, local, guàrdia urbana, mossos d'esquadra, antiavalots, guàrdia civil, seguratas del metro i de l'Hipercor. Perquè és que ara sembla que sigui el primer cop que uns armaris amb casc rebenten caps a cops de porra i fan volar ulls amb pilotes de goma. Sembla que no ho hagin fet mai, això de sortir drogats de les furgones de vidres fumats i repartir llenya a tort i a dret a gent que es manifesta o gent que simplement passava per allà. El 96 un amic amb el cap obert i la sang regalimant-li per la cara a la comissaria de Roquetes. El 98 una amiga amb el braç destrossat en una manifestació pacífica davant de Wad-Ras. I aquí se'm van acabar les ganes de tenir-los a prop. I ara sembla que no ho hàgim vist mai, això, i la gent que s'indigna, s'exclama, s'esquinça les vestidures i es dóna cops al pit, "Com pot ser que siguin tan bèsties!", com si no ho haguessin estat mai, com si fos nou, com si se'ls hagués girat el cap de cop i volta per un cogombre mal paït, que els alemanys ja han dit que no mata però vés a saber si no afecta el cervell. O potser el que és nou és que ara els colpejats no són okupes que mengen nens (no ho sabíeu, que mengen nens?, amb nocturnitat i traïdoria), o vés a saber, el cas és que no, no és la primera vegada i no serà l'última, i jo, què voleu que us digui, a mi sempre m'han fet por les forces de seguretat dels estats i els seguratas de l'Hipercor i no, no penso ser cívica i seure a terra amb les mans enlaire i esperar que em rebentin el cap com una síndria. Que ara que m'he recuperat de la trompada, si mai veig un senyor amb porra, arrencaré a córrer cames ajudeu-me. Que el cap, el necessito per pensar i imaginar com vull que sigui un futur (digue'm idealista) sense violència.

7 comentaris:

òscar ha dit...

Un futur en el que ells (ja que, molt em temo, són necessaris) quan la facin la paguin. Com tot fill de veí. I sense violència.

Eva ha dit...

Justament dissabte, en un dinar, parlava d'aquest tema amb una amiga que treballa als Mossos. Em deia que només reben ordres i que no és una feina fàcil.
No ho dubto i, com diu l'Òscar, són necessaris. Però realment s'ha de ser d'una pasta ben especial (per dir-ho suaument) per sortir a atonyinar gent de tota edat i condició, que es manifesten pacíficament, desarmats i amb les mans alçades. Afortunadament, nosaltres no som d'aquesta pasta.

la vida té vida pròpia ha dit...

També decidim quines ordres volem obeir. I quines feines volem fer. Vull creure que som lliures de decidir quina vida volem viure...
Una abraçada a tots dos!

Anònim ha dit...

d'acord amb tu. les forces d'estat són això, forces, i per tant són i seran sempre autoritats sostingudes per la violència. només cal veure les vestimentes. només les botes. és un uniforme militar.

jo també tinc por, jo també correria. no tinc prou esperit, massa por. o sensatesa.

coralet

GLÒRIA ha dit...

Jo també tinc por d'aquests homes disfressats i armats per espantar-me que a més a més no tenen nom ni cara.
No hi ha res més perillós que obeir ordres. L'holocaust dels jueus va ser realitzat per individus que obeïen ordres. O això va argumentar Eichmann quan el varen jutjar a Israel.
Ho dius molt bé, Sònia. Hem de ser lliures per triar quines ordres volem obeir.

Anita ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Anita ha dit...

Necessaris perquè? Per malmetre els ideals de la gent i fer un abús de la força bruta sense haver de rendir contes a ningú? Doncs jo crec que només són necessaris per aterrar a la població. I una població sana, no necessita tenir por de res ni de ningú.
El problema és que no se'ns deixa ser una societat sana. I mai no serem sans si no lluitem per ser-ho.
Però aquest és un altre tema...
A mi també em fan por les forces de seguretat de l'estat. És més, quan veig algún representant d'aquest col·lectiu sempre penso: malament, aquí passa algo i segur que no és bo...
És preocupant que una persona es senti més segura quan els que suposadament ens han de protegir són ben lluny, oi?