dimarts, 3 de maig de 2011

elogi de la lentitud

Ja ho sé, que des que vaig amb moto llegeixo menys, però és que ja no sabria com acostumar-me de nou als vagons atapeïts, a la por permanent dels túnels, dels col·lapses, de la fosca. De petita em fascinava la negror de fora el vagó, fins i tot m'agradava que s'aturés un moment el tren dins el túnel per enganxar el nas al vidre i fugir una mica de la llum artificial i de la gent i de les converses. Algunes pors, com alguns fàstics, les inventem d'adults, per incapacitat, potser, de continuar sent infants. Però potser ja me n'he cansat, del trànsit, de la velocitat, del perill de caure, del record de caure, un sol segon i la vida i la mort es donen la mà damunt l'asfalt i et salves com el dia que pensaves que moriries amb el germà sota la lona d'una barca. Potser ja me n'he cansat, de la fumera dels tubs d'escapament i de la insolència dels taxis i les bogeries de les altres motos, i ara que ve l'estiu voldria llegir al metro i a l'autobús, esquivar transeünts a les voreres amb el nas enganxat a un llibre, sortejar les bicicletes, dinar sola a l'escullera del Port Vell amb Implosions a les mans, per exemple, i després cadascun dels llibres que fan cua des del dia de Sant Jordi. Allargassar els trajectes, el temps mateix, potser. Les caminades. L'olor de l'estiu torna absurd l'elogi de la velocitat.

3 comentaris:

Ada ha dit...

Jo quan vaig amb transport públic (que és sempre si no camino...o ALGUNES excepecions de taxi)...no portu massa sovint un llibre. Però perquè normalment em pesa i l'he de portar a la bossa i aleshores dic: va, és igual. Però tinc temporades on sempre n'agafo un. I els trajectes es fan infinitament més curts...tan curts que a vegades, fins i tot, no baixaries de l'autobus o del metro només per seguir llegint...
Si deixes la moto i véns cap a TMB, potser ens creuem un dia sense saber-ho!
Petó bonica!

GLÒRIA ha dit...

Sònia, jo sempre llegeixo al metro i també ho he fet molt al tren on, de tant en tant, deixava el llibre i repassava el paisatge. Anar amb tren amb música o un llibre i star al costat d'una finestra és un doble plaer. A veure si jo també et veig un dia al TMB!

Dr. Flasche ha dit...

el següent pas és l'elogi de la suavitat...de fer cada cosa al seu instant, de saber cosir sense nusos...