dimecres, 18 de maig de 2011

com el riu

El riu. Migdiada d'agost. El pare assegut en una cadireta de tisora, a l'ombra d'un arbre, amb una llibreta menuda a les mans. Lletra petitíssima, atapeïda, perfecta. Sempre amb ploma de tinta blava. Em somriu una mica quan em veu arribar arrossegant una cadira com la seva i un quadern petit sobresortint dels pantalons curts. Tinc set anys, els cabells com un noi i els genolls amb crostes. Sempre vaig amb bicicleta, però no ara, no en l'estona del riu. M'assec en silenci al costat del pare, no el vull desconcentrar. Busco la pàgina on s'ha interromput la història. No importa el que escriguis, fes-ho i ja està. Els germans deuen jugar al pati de la casa, o potser han anat a la masia a visitar els cosins. Hi aniré més tard. L'estona primera de la tarda és per escriure a prop del pare. A prop del riu.

No he escrit ni una ratlla a Farrera. Però m'he endut la llibreta, menuda i atapeïda de la meva lletra també petitíssima i atapeïda, a la vora del camí que duu a l'ermita. Feia esses, com el riu, entre les muntanyes.

6 comentaris:

GLÒRIA ha dit...

Sònia,
Segur que el cervell t'escriu sovint i has de còrrer a agafar la llibreta i anotar els mots que has sentit amb els quals, més tard, hi treballaràs fins a lligar el poema.
Un petó!

Jesús M. Tibau ha dit...

tenir una llibreta a les mans et converteix en un mag poderós

sparkling ha dit...

Jo no tinc llibreta. I tant sovint oblido les paraules que juguen per sobre de les meves celles, en silenci...

Aster ha dit...

Les noves tecnologies ens han ajudat molt, jo tinc centenars de sms al borrador del mòbil...

Marta ha dit...

sònia, quin escrit més bonic. Sempre, sempre una llibreta a l abutxaca dels pantalons, encara que no escriguis ni una ratlla.

Dr. Flasche ha dit...

Crec que és la primera vegada que ha hagut de buscar més enllà de la primera pàgina per trobar la primera entrada que no havia llegit...

Ha valgut la pena...ara, continuo...