dijous, 7 d’abril de 2011

estimar és tremolar

"Si és tan atroç que se’ns mori un fill, i ho és, és perquè val la pena haver nascut. Estimem la vida fins i tot sabent que se’ns pot morir un fill. No tenim fills per ser feliços: tenir fills és tenir por, estimar és tremolar. Si aspiréssim a la serenitat, no seríem pares. Tenim fills perquè intuïm que serà l’experiència d’amor més forta que viurem mai."
André Comte-Sponville


Estimar la vida és estimar la tremolor. Estimar les ales trencades amb què arribem a noves terres on l'hivern és més amable. Prendre'ns temps per guarir-les. Estimar cada minut del temps que dediquem a guarir-les. Estimar també el desig de guarir-les. Caminar des del que som i no renegar mai del que ens ha fet com som. Atrevir-nos a tremolar perquè estimar (els fills, els pares, els germans, les parelles, els amics, els d'ara i els d'abans i els de després) és l'experiència més forta de vida que tindrem mai.




5 comentaris:

Coralet ha dit...

Podries viure sense estimar, però et perdries com tu dius "l'experiència més forta"...
un escrit preciós i més que això...

pd. vaig llegir fa anys "La felicitat, desesperadament", i estos dies justament estic pensant en rellegir-lo.

coralet

Martina ha dit...

Just també anava a dir el mateix que Coralet. Vaig llegir "La felicidad, desesperadamente", una serie de conferències de Sponville. Llibre que vaig alternar i que també et recomane, amb el de Bertrand Russell: "la conquista de la felicidad".
Salutacions.

noséqui ha dit...

un post preciòs... estimar és un plaer dolç i amarg que no podem deixar de sentir...
m'apunte les recomanacions de Martina i Coralet.

petonets

Aster ha dit...

Nina,
jo també et seguiré.
Una abraçada,
e.

Dr. Flasche ha dit...

Només puc somriure...