dissabte, 30 d’abril de 2011

el pare, de menut, també tenia por

"Aquell vespre, malgrat tot, el nen volia tornar a casa. Una veïna, per distreure’l, va emmenar-se’l a fora. L’agafà com s’agafa un farcell de poc pes. Ja no ho fan gaire de portar-lo al braç. Aquell gest és una romanalla d’un passat feliç, quan el seu bressol era a tocar del llit gran, dels pares. Ara, d’ençà que dorm sol, ha descobert la por. Hi havia una por sense nom que el corglaçava en la cambra estreta amb les primeres lluors de l’alba. Incapaç de bellugar-se, de cridar, el nen fitava un rostre immòbil en una ganyota o una figura a l’aguait en algun racó fosc. Però la cambra s’aclaria una mica més, i cada objecte recobrava la fesomia de sempre. La fantasma esdevenia una cortina arregussada o bé una cadira amb un munt de roba."

Antoni Moll Camps, Inventari de minyonia

2 comentaris:

Sandra D,Roig ha dit...

Hola, Sonia.
Vinc de Térbol Atzur, sóc la Sandra D.ROIG.
Em proposo dur a terme una aventura literària fins als limits, i ens agradaria comptar amb tu.
Si us plau, enviam ni que sigui un "Hola" a versusart8@gmail.com per poder-t'ho explicar millor.
Una abraçada.

Dr. Flasche ha dit...

Felicita el sr. Moll de la meva part!