dissabte, 16 d’abril de 2011

dones d'heura

A la presentació a la llibreria Alibri de Barcelona del seu poemari Dones d'heura, II Premi Jordi Pàmias, la Marta Pérez ens va convidar a caminar per la vida com ho fan les dones d'heura: a resseguir el camí del mur i descobrir la bellesa del viatge de les pedres, a estendre'ns fins més enllà de qualsevol límit amb el desig de contactar, d'acaronar, de dialogar. Avui us convido jo a enfilar-nos pels seus versos com ho fan les dones d'heura: enclavades a la terra però obrint-se camí, paret amunt, fins a tocar el cel.



Tisores
Vull tallar bocins dels meus dies,

conjur de tisores per sobreviure.
La tarda del dia de Reis,
color de suc de mango.

Una ferida en el temps.
El meu fill amb un tall de pruna

sobre el front

i la moto estesa a la carretera.

Les erugues estoiques del dolor.

Tisorada!

Drap esquinçat només amb dos dits.

Esmicolaré el record fins a fer-lo pols.


Marta Pérez Sierra, Dones d'heura

1 comentari:

Marta ha dit...

Gràcies, Sònia!
Serem heures...