dimarts, 22 de març de 2011

enorme lluna color de sorra


Ens fascina tot el que tingui a veure amb els astres: els eclipsis de sol, els eclipsis de lluna, les marees, els cometes, les pluges d'estrelles, l'estrella de l'alba. No recordo l'última lluna enorme, fa divuit anys, però sí que et recordo a tu anunciant-m'ho, avui la lluna es veu molt grossa perquè està molt a prop de la terra, com ahir, i també com ahir, passaran molts anys fins que puguem tornar a veure-ho. I amb aquesta urgència convertíem el fenomen en un fet excepcional, prodigiós, digne de lluir en fluorescent al calendari i de fer-se esperar amb ànsia els dies previs. Devem haver heretat la passió de la mare pel cel, te'n recordes?, a l'estiu sortíem al porxo de l'hortal i buscàvem amb ella objectes voladors no identificats, l'estrella polar, constel·lacions perdudes. I per sant Llorenç, tota la nit mirant com queien els estels.
Tu no has perdut ni un gram d'aquell entusiasme. Un dia sencer esperant la lluna. Envia-me'n fotos. La lluna de dissabte des del passeig de Vilanova era, com va dir la petita, una enorme lluna color de sorra.

(La foto és de l'Anita Moll. Batiscafo, les teves encara no han arribat...)

3 comentaris:

GLÒRIA ha dit...

Cuànta nostàlgia, Sònia! I com t'inspira!

Dr. Flasche ha dit...

I mentres mirem la lluna...patapam, ja gairabé s'ha acabat març...

la vida té vida pròpia ha dit...

Gràcies, Glòria! Per quan un altre taller d'escriptura? M'encantaria tornar a compartir textos i treballar-los a fons amb vosaltres!

Doctor!!!! Ni me n'havia adonat... que acabi març sempre és una bona notícia :-)