dimecres, 5 de gener de 2011

un únic amor



* * * * * *
et mories per tornar, però moriràs aquí, en aquest barri amable, a milers de llegües de les escales de Forestal Alto, a milions d'anys llum del que va ser la teva vida. I no recordes, em dius, que fa gairebé 72 anys vas parir una dona valenta, que guerreja encara i riu i fuma cigarretes d'amagat. Tampoc recordaves qui era jo ahir a la tarda. No recordes res, no projectes res, només ets aquí, ara, com si t'haguessis quedat al mig de l'oceà que separa en dos el teu món, sòlida com un far, inamovible. Deus estar tornant a poc a poc, ara mateix, caminant com Jesucrist damunt de les aigües, mentre et creiem immòbil en el llit. Ho sé pel somriure, tu no has estat mai de somriure fàcil i ara el tens ple de llum. Vas tornant a passes lentes, com et vaig somiar anit, caminaves tota sola per la vorera d'un carrer qualsevol, d'aquí, d'allà, i somreies així, com ara, com avui, i t'allunyaves fins que et feies un punt minúscul amb fons blanc. Vas tornant i no tens el front marcit, ni les mans balbes, el que tens és un únic amor, la cordillera, les escales de Forestal Alto, les cases de Valparaíso, la terra que continua tremolant aquests dies mentre t'espera.


5 comentaris:

Marta ha dit...

És cert, tremola i l'espera.
Tan se val la seva memòria obvia, importa la memòria de la pell.

Anònim ha dit...

Ei, una amiga em va recomanar el teu blog. Escrius molt bé. Enhorabona.

Josep Ll. Aguiló

la vida té vida pròpia ha dit...

Gràcies, Josep Lluís. Ets el Josep Lluís Aguiló mallorquí i poeta? M'agrada que hagis passat per aquí i que et quedin ganes de tornar-hi.

Marta, una abraçada forta des d'aquí.

Ada Bruguera Riera ha dit...

Gràcies per passar-te pel meu blog i per fer-me descobrir el teu!
Ada

GLÒRIA ha dit...

Precioses imatges, Sònia. La creieu immòbil en el llit i, en realitat, ella camina sobre les aigües com Jesucrist i creua l'oceà cap a la terra que tremola mentre l'espera...M'ha estat impossible no parafrasajar-te.