diumenge, 16 de gener de 2011

poseu-me les ulleres

Avui, la veu només pot ser seva. Jo em vaig quedar sense paraules.

Em posareu entre les mans la creu

o aquell rosari humil, suat, gastat,

d’aquelles hores de tristesa i por,
i ja ninguna amenitat. Després

tancareu el taüt. No vull que em vegen.

A l’hora justa vull que a Burjassot,
a la pàrroquia on em batejaren,

toquen a mort. M’agradaria encara

que alguna dona del meu poble isqués
al carrer, inquirint : “Que qui s’ha mort?”.

I que li donen una breu notícia:
“És el fill del forner, que feia versos”

Més cultamente encara: "El nét major

de Nadalet.” Poseu-me les ulleres.

Vicent Andrés Estellés


2 comentaris:

GLÒRIA ha dit...

A mi també em fa emmudir el gran Estellés.

marta ha dit...

Campanades a mort.