dimecres, 12 de gener de 2011

des-memòria

Un dels problemes de tenir poca memòria immediata és que vaig perdent els fils amb què volia explicar els colors d'aquest dimecres. En tenia uns quants al cap dels dits, agafats per la punta, i a poc a poc s'han anat desprenent i han caigut damunt de la vorera, planant suaument en el coixí de l'aire, una mica embriagats, com les fulles seques que cauen dels plataners del barri. Són grisos com les llambordes, per això quan giro el cap no els sé veure, i renuncio a buscar-los palpant el terra de quatre grapes. Torno a enfilar el camí que seguia fa un moment i m'hi quedo. Potser volia parlar de paisatges que són meus perquè els he estimat sempre, de l'olor de primavera un dissabte insòlit d'hivern, dels ulls de l'àvia, d'arenes movedisses, de les parets del laberint i dels seus trossets de cel.
Ara torna un fil: té un gust salat de mar el color
d'aquest dimecres (...)

3 comentaris:

GLÒRIA ha dit...

Aniràs retrobant tots els fils, Sònia i ens diràs el gust dels teus paisatges. No ens en privis.

Anònim ha dit...

Me gustaría escribir en catalán. Conocí ese idioma escuchando a Serrat en catalán. La canción, creo, se llamaba Sabs...¿puede ser? Italiano para principiantes también es, para mí, una de mis películas preferidas. Visitas mi blog últimamente y...me gustaría saber un poco más de vos. Intercambiar. Mi mail es lgruss@ciudad.com.ar
Mi blog es Suspendelviaje.
Abrazo,
Luis.

la vida té vida pròpia ha dit...

Sí, la canción es "Saps" :) Me encanta Serrat. Y el blog Suspendelviaje. Muchísimo. Nos vamos siguiendo. Un abrazo.

Sònia