dimecres, 19 de gener de 2011

ballar

Ara tornaria a penjar aquell vídeo amb aquella cançó, "si ves que no avanza ná tu barquita/hay que sacar las manos y remar", i m'ompliria la ment de color groc i verd i d'ulls de gat i cossos que ballen la vida. Que fa massa temps que no ballo, i se m'enfanga l'energia per dintre, petroli que embruta el mar i la sorra de la platja i em fa enyorar els matins d'agost a l'illa.

La lluna fa el ple. Torno a tenir els peus clavats a la terra.

3 comentaris:

Busca qui t'ha pegat ha dit...

Potser amb la lluna minvant pugues moure els peus.

la vida té vida pròpia ha dit...

i amb lluna creixent, m'enlairaré! :)

Dr. Flasche ha dit...

Que bonita la cita...