dimecres, 8 de setembre de 2010

a mà

Encara avui m’envia petons de pastanaga. I m’escriu cartes a mà, com abans, tot i que és una crack de les noves tecnologies i sempre em surt amb noms nous de programes informàtics que se suposa que hauria de conèixer, i em diu juràssica i riu. M'escriu cartes a mà i té aquesta manera sorprenent de fer-nos riure quan l’ambient de casa es carrega. I li surt la creativitat pertot: quan escriu, quan juga amb els nens, quan cuina, quan dibuixa. Quan la penso, se m’apareix amb nas de pallasso i barret multicolor. L’enyoro sovint. A ella, i el petit món que compartíem amb els germans i els pares a la casa on vaig ser feliç i on voldria tornar sempre.