divendres, 28 de maig de 2010

dona de principis

És per principi
que sobrevisc als finals
i que no acabo mai
les frases que vull dir-te;

que fumo només quan vull,
i se m'emporta el riure fluix de l'herba
per carrerons clandestins
d'alguna ciutat que enyoro;

que hestimo sempre amb hac,
i m'enamoro de poetes tristos,
de trapezistes i cronopis,
i de princeses fosques com la nit.

És per principi
que t'odio només
les tardes dels diumenges
vint-i-nou de febrer
de cada quatre vides;
que ressuscito a l'abril
i moro un poquet més
a entrada de novembre.

Que no renego mai
de cap dels meus amors
quan han estat amors.
Que camino amb els ulls embenats
damunt la corda fluixa del desig,
i esventro caixes de Pandora
quan el dolor supura a les genives.

I per principi, ja ho saps,
em descuso els finals
i torno a fer la vora
amb molta cura.

dijous, 27 de maig de 2010

fidelitats

Si no he sido fiel en el amor
sólo ha sido

por fidelidad a los fantasmas.


(Cristina Peri Rossi "Mujer de principios",
Aquella noche, 1996)


se m'acaba d'acudir que potser jo també sóc la fantasma d'algú.

per què no hi he pensat abans?


dimarts, 25 de maig de 2010

burrocràcies

i no serviria de res saber per què justament avui, i no ahir ni abans-d'ahir ni cap dels gairebé tres-cents dies que fa que anem i venim i estirem i arronsem i ens anem omplint com si la vida només la poguéssim viure mossegant-la (començant pel coll, sempre, d'on, si no, prendríem la sang?), no sé què en trauria, d'aclarir per què justament aquest migdia de sol i blau després de tanta pluja (i no pas cap dels migdies de tanta pluja a la ciutat) gairebé he pogut tocar amb els dits la por inconcreta d'haver de seguir encara molt de temps empenyent els dies que ens separen.

i si fes un conjur amb oli de trementina?

dijous, 20 de maig de 2010


-¿Cómo se encuentra hoy?
-Aquí nomás, poniéndole buena cara al mal tiempo.



jo de gran vull ser com ella.

dilluns, 3 de maig de 2010

conjur

(Gràcies, amic. Els versos t'esperaven.)



Al meu germà,
que volgué fer t
ornar la mare
a cops de vareta màgica.

(imatge: Jordi Bonet)

CONJUR

He d'apartar, germà,
l'esguard de la finestra
(no hi ha respostes més enllà dels vidres)
i recórrer una a una les estances
de la casa.
T'he de trobar menut,
darrere de les portes entreobertes,
en l'angle fosc on arreceres l'ombra,
intactes
la fe i l'enyor a punta de vareta:
"Abracadabra,
que aparegui..."

Te'n robaré un pessic, d'aquesta fe,
perquè d'enyor, ja ho saps, me'n sobra massa,
i creuaré, com tu, l'ample oceà
que se'ns va endur tan lluny
totes les mares.

(Non si male nunc)