Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: desembre, 2010

ateu que m'acompanyes

Imatge
Un palau invisible
que mai no hem visitat
se'ns alça aquí mateix.
Si tornàvem a néixer.
Màrius Sampere



Montserrat amb tu. Perdre'ns i trobar-nos d'aquella manera, quan desconnectem la part del cervell que vol controlar tots els punts del mapa i ens deixem dur per un riu subterrani que fa aparèixer els palaus invisibles que mai no hem visitat just en el moment en què decidim creure. Creure que trobarem les muntanyes i que tornarem a riure, a abraçar-nos en silenci, a respirar aquest lloc que mai no hem visitat, mai avui, mai ara, mai aquí amb tu. Creure que volem estimar (estimar-nos) d'aquella altra manera, la que ens vol lliures, diferents i en companyia, la que busca el que ens uneix i no el que ens separa, perquè és solament així que no ens separa res, ni el que jo crec, ni el que tu creus, ni el que creurem demà o d'aquí a un minut.
A la cova, el monitor d'aquell grup de joves que dirigia la pregària ha dit, "perquè tot surti de la millor manera possible&quo…

de fugides

No t'agrada aquesta música, chumba chumba, però ets aquí, i balles. Tanques els ulls i mous el cos per buidar la ment, per alienar-te. L'últim cop ja fa molts mesos, potser un any, sorties d'un hospital i fugies del deliri. chumba chumba. Has fet tota la ruta -Tú sabes, Rosa, Silk-, i fins ara havia anat bé, vinet i riures i Fito i los Fitipaldis i Manolo García i Sia, breathe me, i et recordes que t'havies oblidat de respirar, potser va sent hora de tornar a casa, però fumes un poc més i et quedes. I ara ets aquí i odies aquesta música però balles, d'això es tracta avui, d'emborratxar-te del que sigui, has començat a mitja tarda amb el 5 a 0 amb retransmissió del Puyal, passió intravenosa i drogar-te de futbol, tan efectiu com dopar-te amb dades en un full d'Excel a la feina, perdre el món de vista, concentrar l'atenció -la vida- en el que sigui que no faci mal, en el que sigui que no siguis tu i no s'hi assembli.

L'alienació té un límit. Sempre…

bruixes totes

"[el record de la cacera de bruixes] roman entre nosaltres encara com una ferida en la psique col·lectiva. [...] Com el trauma d'una violació infantil, el trauma dels dies de la crema de bruixes no es pot guarir si no s'anomena i es treu a la llum"
Starhawk

En això estem.

biographie de la faim (Amélie Nothomb)

Imatge
Fam d'aliment, però també fam d'afecte, fam del sublim, fam de lectura, fam d'escriure, fam de bellesa, fam de conèixer. Fam, en definitiva, de viure. Experimentar la fam, autoinduir-se-la, és una manera de ser sempre conscient del desig. Quan estàs tip, el desfici del desig ja no se sent. La sacietat ens adorm, ens estamordeix; la fam ens desperta, ens fa estar alertes, ens fa sentir que som vius i que, si tibem massa la corda de la fam, de la qual som amos i senyors, podem decidir, també, la nostra mort.