dimecres, 10 de novembre de 2010

tramuntanades

(fotografia de Manel Armengol)

La meva pell i jo no ens acabem d'entendre. Ha heretat de la mare una sensibilitat extrema a la zona dels pòmuls, i s'enceta tot d'una quan ploro, com un atac furiós de pol·len primaveral. També s'irrita quan m'hi fan petons. Crec que només vol cridar l'atenció, i com que ens coneixem de fa temps, ja no li faig gaire cas, perquè no m'acaba d'entendre quan li explico que no renunciaré mai a les besades, i que les llàgrimes fan net, i calmen.

Per compensar-la, li regalo de vegades (molt de tard en tard) una banyera amb aigua molt calenta i molta escuma. Sals perfumades. Suavitat. Tendresa. Però ella encara remuga, rondinaire com una nena petita, i per distreure-la li conto que han obert per fi el tram del carrer Mallorca que m'obligava a fer marrada per arribar a la feina, i que ara torno a passar davant la Sagrada Família, que m'ha fet feliç recuperar aquest paisatge; i que ahir i avui, com que no controlo gaire el temps, he arribat abans d'hora i m'he pogut escapar més estona a la terrassa per veure el mar. Està un poc dolguda encara perquè aquests dies l'he tornat a maltractar una mica, però intento explicar-li que és que m'havia deixat una porta mal tancada i que de vegades les portes costa acabar d'ajustar-les. Que no passi pena, li dic, que ja no s'hi escola ni una mica de corrent d'aire. Que ja no fa fred a dins de casa. Que la tramuntana, ja se sap, quan no tres dies, dura una setmana, i després el cel és més net, i els colors més vius.

No li he pogut prometre, però, que evitaré les besades.


4 comentaris:

evita ha dit...

Realment la tens ben tractada. Si algun dia es trobès amb la meva i fessin un intercanvi d´experiències es sentiria molt afortunada de tenir-te com a propietària. :)

GLÒRIA ha dit...

Estimeu la pell i tingueu-ne cura que ha de durar cents d'anys. Fas bé de no privar-la de petons. Et faràn bé fins i tot aquells que, mirall en mà, pots ferlos sobre el vidre que et mostra. Insisteix a la zona de les llàgrimes i un cop guarida, guarda el mirall com la fotografia que ensenyaràs als que més estimes.

Júlia ha dit...

M'ha agradat tornar a llegir-te. Gràcies per penjar historietes de pells i vents que fan joc amb esmorzars de sol.

Anònim ha dit...



*

no els estalviïs
ni llàgrimes ni besos:
la pell t'estima.


*