diumenge, 3 d’octubre de 2010

a tres veus

La primera trobada, en una terrassa de la plaça del Sol al pic d'un estiu que semblava una primavera allargassada, va escampar damunt la taula tots els fragments del collage, i l'únic que vam fer va ser mirar-los, hipnotitzades, milers de trossos minúsculs de colors tan diferents que semblava mentida que mai poguessin arribar a confegir un dibuix sencer. Vaig recordar les làmines en tres dimensions que es van posar de moda quan jo encara anava a l'escola, te les posaven davant dels ulls i només hi veies puntets infinits de colors, i de vegades t'hi passaves tanta estona intentant descobrir la imatge que s'hi amagava que al final els ulls et feien pampallugues i et convencies que el teu cervell era incapaç d'aconseguir ajuntar totes les peces. Algunes vegades, en canvi, es feia el miracle, segurament perquè apagaves la zona del cervell que intentava controlar el procés i et deixaves anar i prou, i llavors apareixia, com si sorgís de les profunditats de la làmina, la imatge oculta, i et semblava que havies entrat en una altra dimensió.

Es va fer el miracle, també. No sé quin dia, un de qualsevol, a final d'agost o a principi de setembre, en no sé quin moment (potser una nota del piano, la idea de l'acordió, un vers de l'altra que et ressona també a dins de l'ànima, pulmons inflats d'havaneres, la ciutat als meus peus, i gira i gira contenta*). Aparegué el dibuix, i es va fer el silenci.

Ahir vam sortir a l'escenari amb els peus descalços i tots els versos a la mà, sostenint el fil invisible amb què ens hem cosit les notes i les paraules per confegir aquest collage à trois, el tapís a tres veus que han acabat esdevenint una de sola.

Gràcies a NunArt per l'oportunitat de compartir aquesta petita creació poètica i musical. A la Clara i a la Georgina, les dues altres veus (una al piano, l'acordió, el xilòfon i el que calgués, l'altra amb els versos i la paraula), per creure que podíem fer-ho. I a tots els qui vau venir ahir al carrer del Sol a acompanyar-nos.



(*versos de Georgina Castillo)

5 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

moments d'apoteosi de l'ànima

GLÒRIA ha dit...

Celebro que anés bé. Un estúpid accident domèstic em va impedir venir-te a veure. Hi haurà més oportunitats. N'estic segura.
Una abraçada, Sònia!

la vida té vida pròpia ha dit...

Glòria, espero que no fos res! És possible que el tornem a repetir en algun altre lloc, ja t'avisaré!
Una abraçada molt gran.

Aleix a estones ha dit...

Vida(em sento avergonyit de referir-me a algú desconegut amb aquest nom...jejeje),

et volia fer un comentari sobre Leon de Aranoa i no sabia on fer-te'l. A part de les pel·lícules, no sé si saps que també ens ha regalat un llibre. Vés al nostre amic google i cerca "Contra la hipermetropía". Jo encara no el tinc, però l'adquisició serà en breu. I mira't Família! (i no deixis de dir-m'he si t'ha agradat).

Aferrades!

Busca qui t'ha pegat ha dit...

Bonic, bonic, bonic.