dimecres, 8 de setembre de 2010

a mà

Encara avui m’envia petons de pastanaga. I m’escriu cartes a mà, com abans, tot i que és una crack de les noves tecnologies i sempre em surt amb noms nous de programes informàtics que se suposa que hauria de conèixer, i em diu juràssica i riu. M'escriu cartes a mà i té aquesta manera sorprenent de fer-nos riure quan l’ambient de casa es carrega. I li surt la creativitat pertot: quan escriu, quan juga amb els nens, quan cuina, quan dibuixa. Quan la penso, se m’apareix amb nas de pallasso i barret multicolor. L’enyoro sovint. A ella, i el petit món que compartíem amb els germans i els pares a la casa on vaig ser feliç i on voldria tornar sempre.

4 comentaris:

Mireia ha dit...

hola, t'acabo de descobrir, si t'agrada la lectura ja passaràs pel RACÓ.
salutacions.
Mireia

Anita ha dit...

Gràcies, bonica!

la vida té vida pròpia ha dit...

m'encanta aquest nas de pallasso!!! :-)

GLÒRIA ha dit...

Sònia, una altra bella evocació. Refàs records per tornar-los a viure i ens hi deixes treure una mica el cap.