divendres, 11 de juny de 2010

El cos deshabitat

De vegades, hi ha llibres que et salven. Te n'adones quan n'has llegit la primera pàgina i tot d'una beneeixes l'hora morta que t'ha quedat al migdia entre la feina i la trobada amb la voluntària lingüística, una noia holandesa que parla el català amb una fluïdesa extraordinària si tenim en compte que només fa uns mesos que ha començat a aprendre'l, i a qui recomanaràs el llibre així que la vegis. Saps que aquell llibre et salva quan t'arrisques a tacar-lo amb el magnífic entrepà d'alvocat i formatge fresc que t'acaben de servir a la terrassa del Jaleo, a la plaça del Macba, perquè ja t'has endinsat en la història i no pots sortir-ne. O quan te l'endús a la sala d'espera del quiròfan i t'oblides de les hores que falten per veure'n sortir la mare en una llitera. Agraeixes que aquell llibre existeixi, simplement. Que hagis tingut la pensada de començar-lo justament avui. Ho saps quan et preguntes com pot ser que hagis pogut deixar passar tants mesos des del moment que vas saber que volies llegir-lo.
A banda de salvar-me en uns dies difícils, El cos deshabitat d'Esperança Camps m'ha deixat algunes seqüeles. Crec que no podré oblidar la frase de Hans parlant de les pells pigades (vaig sentir una necessitat terrible de besar la teva, pam a pam, com si calgués salvar-la de les ments retorçades i assassines). I se'm repeteix com un mantra mut la imatge d'un trosset estimadíssim de l'illa, a la vora del port de Ciutadella, allà on les postes de sol no són romàntiques però sí irrepetibles. Acabat el llibre, ja he començat a comptar els dies que falten per retrobar aquell racó. Pens anar-hi amb moto. Això sí: amb casc.


2 comentaris:

esperança ha dit...

hi ha matinades en que l'insomni es converteix en festa. la d'avui, per exemple, quan són les tres i sé que a les set em sonarà el despertador. cercant la son he anat porta per porta visitant els blogs amics.
gràcies, sònia per aquesta lectura de la novel·la. el petit port de la ciutat noble ens espera.

en veu baixa ha dit...

Quan comences aquest llibre no pots deixar-lo. Vas llegint cada pàgina amb avidesa. Gràcies per la recomanació :-)