divendres, 28 de maig de 2010

dona de principis

És per principi
que sobrevisc als finals
i que no acabo mai
les frases que vull dir-te;

que fumo només quan vull,
i se m'emporta el riure fluix de l'herba
per carrerons clandestins
d'alguna ciutat que enyoro;

que hestimo sempre amb hac,
i m'enamoro de poetes tristos,
de trapezistes i cronopis,
i de princeses fosques com la nit.

És per principi
que t'odio només
les tardes dels diumenges
vint-i-nou de febrer
de cada quatre vides;
que ressuscito a l'abril
i moro un poquet més
a entrada de novembre.

Que no renego mai
de cap dels meus amors
quan han estat amors.
Que camino amb els ulls embenats
damunt la corda fluixa del desig,
i esventro caixes de Pandora
quan el dolor supura a les genives.

I per principi, ja ho saps,
em descuso els finals
i torno a fer la vora
amb molta cura.

4 comentaris:

Elisenda ha dit...

Mil cops, potser una mica compulsivament, el llegeixo i ara ja sóc tan endins que crec que no podré sortir-ne. I en el fons, o potser no tant en el fons, ja m'està bé. Li posaria un adjectiu, però crec que no m'hi atreveixo. Em té captivada, Sònia. M'agrada. Molt, molt. Però mai massa. Què dir-te? :)

Marta ha dit...

A mi també em passa que puc llegir aquest poema sense cansar-m'hi. "Em descuso els finals i torno a fer la vora"... és així com ho fem? Genial!

Anònim ha dit...

M'agrada.

Aleix a estones ha dit...

Per principi, intento llegir només allò que m'hagrada (amb hac). M'hagrades ( i no només els 29 de febrer).