dilluns, 3 de maig de 2010

conjur

(Gràcies, amic. Els versos t'esperaven.)



Al meu germà,
que volgué fer t
ornar la mare
a cops de vareta màgica.

(imatge: Jordi Bonet)

CONJUR

He d'apartar, germà,
l'esguard de la finestra
(no hi ha respostes més enllà dels vidres)
i recórrer una a una les estances
de la casa.
T'he de trobar menut,
darrere de les portes entreobertes,
en l'angle fosc on arreceres l'ombra,
intactes
la fe i l'enyor a punta de vareta:
"Abracadabra,
que aparegui..."

Te'n robaré un pessic, d'aquesta fe,
perquè d'enyor, ja ho saps, me'n sobra massa,
i creuaré, com tu, l'ample oceà
que se'ns va endur tan lluny
totes les mares.

(Non si male nunc)

2 comentaris:

Víctor Mañosa ha dit...

Gràcies Sònia pel teu comentari al bloc. De fet, quin miracle que la gent de papers de versàlia ens hagi permés conèixer-nos tots plegats: a tu, a en David Madueño, en Toni Quero, l'Àlex holgado, en Jorge Brotons... i tants d'altres. A veure si un dia tinc una mica de temps per dedicar-li una entrada a "Non si male"... que ja et vaig dir que m'havia agradat molt.

Marta ha dit...

Non si male... és un llibre inteligent i sensible.