dimarts, 25 de maig de 2010

burrocràcies

i no serviria de res saber per què justament avui, i no ahir ni abans-d'ahir ni cap dels gairebé tres-cents dies que fa que anem i venim i estirem i arronsem i ens anem omplint com si la vida només la poguéssim viure mossegant-la (començant pel coll, sempre, d'on, si no, prendríem la sang?), no sé què en trauria, d'aclarir per què justament aquest migdia de sol i blau després de tanta pluja (i no pas cap dels migdies de tanta pluja a la ciutat) gairebé he pogut tocar amb els dits la por inconcreta d'haver de seguir encara molt de temps empenyent els dies que ens separen.

i si fes un conjur amb oli de trementina?

2 comentaris:

Jei ha dit...

ayudaría a curar las heridas... o eso decía mi yaya.

Marta ha dit...

Aquests dies que us separen ajuden a gaudir els dies que us retrobeu.