divendres, 23 d’abril de 2010

mapes muts

que no plogui gaire (ei, si pot ser...)


ROSA

T'evoco, Rosa, i se m'acut

que podria besar-te les parpelles

carregades de son, i empresonar-te

un rínxol entre els dits,

si no fes tant de temps que he congelat

el bes a frec de llavi.


Et penso, Rosa, i sé perdut

el silenci quiet dels teus camins,

que ignoren el desfici del meu tacte

(en tinc un mapa mut que vaig omplint

a cops d'imaginari).


T'enyoro, Rosa.

I no vull més

que aquest misteri teu que m'omple el somni

i desfà les engrunes de certesa

que m'aguanten.


(Sònia Moll Gamboa, Non si male nunc)