dilluns, 12 d’abril de 2010

estratègies

mi estrategia es
que un día cualquiera,
no sé cómo
ni sé con qué pretexto
por fin me necesites.
M. Benedetti, Táctica y estrategia



M'inquieta, saps, el final del poema. M'inquieta necessitar, perquè quan necessito, m'aferro, i quan m'aferro, perdo. Invariablement, perdo. Per això li canviaré el nom al verb, i diré que un dia qualsevol, no sé com ni amb quin pretext, vaig saber que volia habitar-te, el cos i el record i el riure. Que no em moro ni em moriré, però volia i vull, si tu vols, mentre vulguem.

4 comentaris:

Jei ha dit...

soy mala estratega. Creo que es porque me niego a creer que existe algún tipo de relación entre el amor y la lucha.

noviembre ha dit...

bufff... mi poema favorito y una de mis canciones favoritas.

Un abrazo Sònia

Dr. Flasche ha dit...

Pensava que "Algo contigo" era una cançó de Calamaro, pero no, vaig fallar. Era un bolero, com aquell altre que diu allò de...

"Una vez, solamente una vez amé la vida"

ai, aquells que van escriure els boleros, com si la vida, es pugués viure/estimar més d'una vegada, com si existissin dos moments, dos segons...

Extrapolo per la tangent...un poema, una cançó que emborratxen de records, i molt. Recito, l'un, amb esperança, trist, l'altre, melanclic, nostàlgic, i dir, solamente una vez, amb el significat que la van escriure, l'humà, i no la d'un teòric...

paraulespetites ha dit...

Preciós! m'encanta això "d'habitar-te el cos, el record i el riure"