dijous, 11 de febrer de 2010

a Sofía (del blog A retazos)

Si ara et dic que ho he intuït aquesta tarda, quan rellegia el teu bloc una altra vegada, que des que el vaig descobrir (fa tan poc, massa poc, massa tard) que comprovava diversos cops al dia si havies escrit algun post nou, si et dic que no sé com he sabut que se m'acabava el temps de gaudir del privilegi de llegir-te, no t'ho creuràs.

No sé qui ets però entenc que vulguis tancar la paradeta, deixar d'estar exposada als ulls de tothom, però no volia deixar de dir-te que tinc la sensació d'haver-me quedat òrfena, i que no crec que sigui l'única persona a qui li ha passat el mateix. I no sé com demanar-te que si tornes a escriure en un altre lloc, m'ho facis saber.

Gràcies per la bellesa que ens has regalat amb les teves paraules.

1 comentari:

Jei ha dit...

saps que ahir parlava amb ella (la Sofia de A retazos) de tu?
Li deia que em recordes molt a la seva forma d'escriure i que li agradaria molt llegir-te.

i et confessaré un secret, jo preferiria que si ella tornés a escriure, no ho faci en el blog de A retazos. Sóc així d'egoista i no m'agradaria que parlés d'un nou amor en un blog que "era per mi".

I res, que li he recomenat que et llegeixi perquè m'agrada molt com escrius :)

un petó!