dijous, 14 de gener de 2010

carta

T’escric avui per dir-te que em fas falta,
que ja no sé demanar poc,
que et vull el bes, i els ulls, i la tendresa,
i un llit roent d’estiu
on esborrar les hores,
i uns versos per a mi, només,
i una hora lleu amb tu,
i un atzucac de mots
per dir-nos el desig.

T’escric avui només per explicar-te
que han tornat els somriures
al passadís de casa els pares,
que la petita riu, que no he penjat
encara les cortines,
que no he arreglat la porta,
i que ara el llum del bany fa pampallugues.
I que fa fred,
que menjo nous de macadàmia
d’aquelles que vas dur, que encara queda
un tros de xocolata
(amb llet) a la nevera.

T’escric només perquè t’enyoro el riure
i se m’estimba el meu a les parets de casa,
pàl·lides d’absència.
T’escric, en fi, perquè no vull
que arribis a oblidar-me pel camí dels dies,
avui que trobo els mots per dir-te que t’estimo,
que ja no puc ni vull desitjar poc,
i encalço el teu miratge
mentre empenyo amb conjurs
els dies que ens separen.

8 comentaris:

noviembre ha dit...

Desgarrador, precioso y muy personal....

Mirielle ha dit...

he quedat captivada de les teves paraules. Preciós descobriment el d'aquest bloc. Et seguiré llegint :)

la vida té vida pròpia ha dit...

Moltes gràcies a totes dues. Gràcies sobretot pel que escriviu: em declaro admiradora fervent de les vostres paraules. Noviembre, tu ja ho saps, però t'ho torno a dir, i més perquè va ser la lectura fascinada del teu blog el que em va inspirar per començar el meu; i, Mirielle, amb els pocs posts que he pogut llegir del teu blog, ja m'hi he enganxat.

Una abraçada!

Andreu ha dit...

Impressionant. Aquest poema parla! S'entén, és viu. I deixa'm dir-t'ho. Se't veu bé, molt bé! Una abraçada!

la vida té vida pròpia ha dit...

Gràcies, Andreu :-) Se'm veu molt bé, tens raó!!! :-D

Un petó!

Sofía ha dit...

És genial. M'he quedat amb la imatge dels tres primers versos de la darrera estrofa... :)

paraulespetites ha dit...

Hola! M'encanta aquest post i tots! Em van regalar "i Déu en algun lloc" fa pocs dies pel meu aniversari i em va emocionar. Estic enganxada llegint el teu blog. Gràcies per les estones de lectura que m'estàs proporcionant aquest final d'estiu descobrint.te.
Paula

la vida té vida pròpia ha dit...

paraulespetites, gràcies per llegir-me! Una abraçada!