dijous, 3 de desembre de 2009




i vaig deixant la meva ombra en cada porta que travesso buscant-te, pensant-te, desitjant-te


2 comentaris:

òscar ha dit...

Tot i que les llegendes urbanes insisteixen en afirmar que l'ombra sempre ens acompanya, per tothom és conegut que tenim ombres per donar i vendre. Per anar repartint pel món.

Dr. Flasche ha dit...

Aquesta entrada, amb aquesta música, m'ha dut a racons perduts de mi mateix...